Alguna cosa em va fer decidir entre la tècnica i la part més creativa que té el procés de creació d’un projecte d’arquitectura i que quadrava amb la meua manera de fer i ser.
Un projecte, com qualsevol altra cosa que neix, ha de sorgir de la il·lusió, de les ganes de poder transmetre uns valors i que en ell es veja reflectit una identitat.
✏️🖋️
Començar la creació arquitectònica és la part més lliure, creativa, personal, on la imaginació i les idees són moltes, però la realitat i les necessitats fan que els primers esbossos agafen forma. Sempre he pensat que els pensaments són més clars si s’intenten posar per escrit, i si són espais, la millor forma de transmetre’ls és amb dibuixos ràpids, esbossos inicials que ja generen una connexió del que vols aconseguir.
👷♀️🏗️🧱
Igual d’important o més és, que al llarg de la construcció del projecte hi haja un detall més explícit de cadascuna de les parts, on la tècnica i la part més idíl·lica entren en conflicte, però on apareixen les solucions constructives i de nou… El dibuix.
🏛️😍📷
Compartir la creació, procés i definició d’un projecte que vaig realitzar juntament amb altres companys de professió, crec que representa justament tot el que anteriorment descrivia. Es tracta d’una intervenció de patrimoni al Molí la Vila de Vila-real. En ell vam dipositar les ganes d’uns arquitectes joves, que estimen el seu poble i que valoren la creació d’un espai que ha de ser i és de tots els Vila-realencs! Malauradament, per qüestions administratives es troba en desús.
📐↔️🏡
Acabe fent una reflexió sobre la importància de la relació del dibuix a l’arquitectura, ja que són per a mi disciplines que van lligades necessàriament, i que requereixen ambdues, de la part més personal i única que puc oferir.
Sentiu-vos lliures d’escriure les vostres opinions al respecte. Gràcies😉
